Esbart Dansaire

Tot seguit els hi mostrem un petit recull de danses que l'esbart presenta acompanyada d'una petita explicació:

El Foc de Castelló d'Empúries

"El foc de Castelló" és la dansa més representativa que pretén narrar fet verídics de l'història del nostre país. A la fi de l'any 1874 a Castelló d'Empúries, durant la guerra entre els Carlins i els Liberals, un gran foc destruí gran part de la vila. És la representació de la destrucció i l'incendi de Castelló d'Empúries a causa de l'atac de les tropes carlines de Savalls. El mestre Antoni Agramunt en féu una sardana molt completa, que ha estat adaptada i coreografiada per el mestre Albert Reig, antic director de l'esbart. La vistositat i espectacularitat de la dansa reproduint la batalla, amb els moviments d'atac i de defensa de la cavalleria, i acabant amb el foc que cremà la vila, han fet que altres grups també pensin a adaptar-la.

Ball de Nyacres de Castelló d'Empúries

El ball de Nyacres, és una dansa que es ballava a l'arribada de les barques de pesc. Els pescadors que antigament la ballaven seguien el ritme de la música amb dues petxines, i les dones amb les cistelles de peix feien ofrena del fruit que el mar els havia donat, per tal d'agraïr la pesca obtinguda. És una dansa de la que es disputen la titularitat els pobles costaners de Sant Pere Pescador, Roses i Castelló. Es per això, que també es conegut com el Ball de Nyacres de la Badia de Roses.

Ball dels Confits de Castelló d'Empúries

En el ball dels Confits de Castelló d'Empúries, els ballaires que desitjaven pendre-hi part anaven com en una cercavila, aplegats en parelles agafades del braç. Anaven presidits per un personatge, que era el qui donava caràcter a la gresca, que anva descalç i duia una llarga túnica blava tota cosida de petxines i de closques d'altres mol·luscs. Anava cofat amb una curculla i portava una grossa xeringa amb la qual ruixava tothom que se li posava el pas.

Ball de Tres de Castelló d'Empúries

És una dansa que segons la història la ballaven una vegada a l'any els tres fills dels comtes de Castelló d'Empúries amb les sis noies de la noblesa que durant aquell any havien fet mèrits de cares al poble i es pot dir que a la vegada servia per escollir futura esposa

Ball de Gitanes de Rubí

Tal com el seu nom indica, alguna tribu de gitanos deuria introduir aquesta dansa a la nostra terra, deixant-la arrelada en la comarca del Vallès. Les "gitanes" no es consideraven pròpiament com un ball, sinó com un espectacle tradicional que es celebrava anyalment per Carnestoltes, en diversos pobles del Vallès. La presència de diferents colles pertanyent a diversos pobles, donava a la festa un sentit competitiu ja que cada una d'elles rivalitzava amb les altres, tant en la riquesa de vestuari, com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el Ball. És en les figures dels personatges d'aquesta dansa on podem veure més clar l'indici de l'origen bohemi, egipci o gitano de la dansa. Des dels seus orígens fins a com s'interpretaven posteriorment, tots ells van perdent caràcter, si bé mantenen algun aspecte del seu valor originari: Els "Vells", tot i vestint peça llarga i barret de copa, van convertint-se en personatges graciosos, i arriba un moment en què se’ls presenta com a còmics. En quan als diablons, ben aviat van anar perdent la seriositat del seu càrrec per convertir-se en una espècie de "bufons". El "Capità de Cavall" era ja objecte de polèmica entre els tradicionalistes de l'època, car els defensors de l'autenticitat advocaven perquè el capità muntés un ruc. El nuvi i la núvia, així com la resta de dansaires, formen el nucli del cos del ball, que, a través de moltes vicissituds, ha arribat fins a nosaltres conservant els punts i les melodies essencials del Ball.